Benestar emocional. Eines per entrenar els sentiments de frustració i convertir-los en habilitats.

Un joc, que forma part del programa creatiu i preventiu de l'Art de conviure amb un mateix, amb el grup de 4 a 6 anys i que també es pot du a terme a casa en família és el joc d'equilibri Rhino Hero.

- Què passa quan cau una peça i hem de tornar a començar?
- Per què es tapen els ulls?
- Quina actitut mostren quan li toca mantenir l'equilibri al que sovint se li cau la torre?
- Quan la torre cau, perd tot el grup. Quina és la reacció d'aquest?
- Mentre aconsegueixen mantenir l'equilibri, guanyen tots. Quin clima s'observa? 

Aquest grup, que en reiterades ocasions ha demanat repetir el joc, segons a qui se li queia la torre hi havia una reacció o altre. 
Observava com es tapaven els ulls quan intuien que hi havia moltes provabilitats que caigués la torre, si queia la majoria es tronxava de riure, però un d'ells s'enfadava o entrava en la queixa.

La fustració és un aprenentatge i què millor entrenar-ho a través del joc o situacions de la vida quotidiana. La força del grup ajuda a esforçar-se plegats en aconseguir el que volen com a grup.

Els jocs tenen unes normes, al igual que la vida, la vida a l'escola, a l'aula, a casa, a la casa dels amics/gues, als espais públics...

Dic aquest joc, com si estem a casa, que el context és molt diferent. Un aprenentatge, per exemple, és el moment de col.laborar en parar la taula. Si el nostre fill/a de 4 anys se li trenca un plat, com podem reaccionar o respondre?

Reaccions que s'han d'evitar                        
- Ja ho sabia que passaria.                          
- No passa res.                                              
- Mira que ets torpe.                                    

Respostes adequades
 - Veig que se t'ha caigut el plat i s'ha trencat.
 - T'has espantat?
- T'ajudo a recollir i te'n dóno un altre (oportunitat)
Com veureu és molt diferent reaccionar a respondre. La reacció surt des d'una part molt impulsiva, en canvi, la resposta ens dóna temps a pensar, reflexionar i observar com ens sentim amb el que acaba de passar. 

REACCIONS
Les reaccions de molèstia, irritabilitat provenen d'una percepció exagerada de la situació que estem vivint. I a més a més dificultat en sostenir aquesta molèstia.
Si reaccionem amb un "ja ho sabia que passaria", li transmetem que no confiem en les seves capacitats. Conseqüència = baixarem l'autoestima.
Si reaccionem amb un "no passa res" i a més se'ns canvia l'expressió corporal. Dues coses, l'estem enganyant ja que sí ha passat, s'acaba de caure i trencar un plat, aquesta és la realitat. I l'altre és que l'infant sap que l'estem enganyant perquè no té res a veure el què diguem amb el nostre llenguatge corporal. Conseqüència = engany.
Si reaccionem amb un "mira que ets..." se sentirà jutjat i segurament no voldrà tornar a repetir l'acció de col.laborar amb les mateixes ganes i entusiasme que a la primera experiència. Conseqüencia = por a fracassar
Donarem el model de respondre des de la inmediatesa.

RESPOSTES
Aprenem a donar-nos temps, a observar-nos, a reflexionar, a mirar a l'infant, sostenir la nostra molèstia, a respondre des d'un lloc conscient, amb un llenguatge amable.
Ens fem responsables, l'infant se sent en confiança, preparat per tornar a repetir l'acció sense por.



Si necessites tenir més informació del programa posa't en contacte amb mi.
Dari Muñoz
infodarimunoz@gmail.com
@dari.artconviure
Tlf: 693 916 215
Creadora del programa creatiu i preventiu d'educació socioemocional "L'Art de conviure amb un mateix" per a infants de 4 a 11 anys, grups de famílies, AMPAS i professionals de l'educació.











Cap comentari:

Publica un comentari